Tas-te coto!

I helgen bakade jag “det godaste brödet” (enligt recepted, som heter så), och det här är resultatet:



Kanske inte godaste brödet i hela världen, men det var ju gott och smakligt!

Si abans deia que és difícil trobar pomes del ciri a les fruiteries, encara ho és més trobar productes catalans etiquetats en català a Suècia, però no impossible!
Tot vagarejant per un supermercat d’Estocolm m’he trobat per casualitat amb la mel de muntanya Alemany:

No he pogut estar-me’n i n’he comprat. Com es veu a la fotografia de sota m’ha sortir per 32,9 corones sueques, que venen a ser uns 3,5 €. Barata no ho és pas, però val a dir que és força bona aquesta mel.

De pomes del ciri ja no se’n veuen gaires a les fruiteries. Tenen un color marronós gairebé com si fossin macades, però tothom qui les ha tastades sembla tenir un grat record del seu característic gust.

Les pomes del ciri es cullen cap a l’octubre o el novembre (no sóc pas pagès jo ), després es tapen ben tapades amb falguera o fulles de blat de moro o alguna cosa així, i es deixen covar un parell de mesos sense tocar-les fins ara pels volts de Nadal. És un cop covades que agafen aquesta coloració tan peculiar.

Aquesta poma ens la va portar la Mariona; el seu oncle conreava pomes del ciri aquí a Amer i les portava a mercat a Girona. Abans de vendre-les les fregava una per una amb un drap de llana perquè tinguessin aquesta lluentor tan maca.

Tot i que de pomes del ciri se’n fan a molts altres llocs, explicava que a Girona en deien «pomes d’Amer», potser perquè només ell que les portava d’aquesta gentil vila en devia vendre, qui sap!

La Mia va tenir la sort de poder-se-la menjar, jo no en vaig voler tastar ni un bocí perquè sóc al·lèrgic a les pomes, així que no puc escriure si era tan bona com diuen que són.

Fa unes hores ha sortit la versió 2.3.2 del WordPress, una actualització de seguretat urgent. Entre d’altres coses corregeix un error que permetia veure els esborranys dels articles abans d’ésser publicats (més detalls).

Cada dia llegeixo la majoria de diaris en català, i a vegades em molesta molt veure segons quines errades perquè no només deixen entendre que qui escriu o redacta no utilitza el català habitualment (perquè per exemple conté castellanismes flagrants), sinó que sembla com si en català tot estigui permès i es pugui escriure de qualsevol manera i sense miraments. El cas és més enutjós quan parlem de periodistes, que són (ho haurien de ser) professionals coneixedors del que és la seva eina d’expressió màxima: la llengua i l’idioma catalans.

Avui, però, en la notícia sobre l’abolició de la Monarquia al Nepal m’ha semblat que tocàvem fons i no m’he pogut estar de dir-ho:

Malauradament a l’Avui és habitual veure-hi errades d’aquestes (en tinc més captures de pantalla d’altres dies). A més a més normalment en la crítica cinematogràfica els títols de les pel·lícules hi acostumen a sortir en castellà, suposo que el català (o el títol originals) no són prou bons per a l’audiència del diari.

Tot sigui dit, el diari permet al lector enviar notificacions sobre errades en el text. A més a més sembla una notícia provinent de EFE, i segurament traduïda directament del castellà de pressa i corrents.