L’olor i el gust de les galetes de gingebre no serien els mateixos en qualsevol altra època de l’any. Per poder copsar amb plenitud totes les seves sensacions ens les hem de menjar a llum d’espelma, en silenci, amb l’escalfor d’una llar de foc o una estufa que ens protegeixi del fred i la foscor característiques dels hiverns septentrionals. Tot és més intens vora una finestra, si pot ser ni que sigui amb un polsim de neu caient silenciosa i lànguida rere els vidres, i així poder tenir un testimoni mut, però còmplice, de l’irrepetible instant a punt de descloure’s. Si tot plegat es fa amb companyia, l’estona és d’una intimitat incandescent, on la conversa, curta, senzilla, però noble i sincera, és incapaç de trencar la màgia del silenci que embolcalla l’escena. Si, en canvi, es fa en solitud, el moment no és pas menys agradable o solemne, és potser més íntim encara; el cruixir de les galetes evoca tot de records que volen florir de nou, i llavors la màgia del moment permet que puguin fer-ho enmig de la penombra més hivernal, i ja tot sembla més càlid i proper.

Encara és molt aviat per tota la parafernàlia i els àpats copiosos que ens ofereixen les festes de Nadal, però com que tenia pendent fer arribar una recepta de galetes de gingebre a una amiga, he pensat que seria millor escriure-la ara, amb temps suficient perquè la pugui anar practicant abans de festes.

Ingredients

• 225 gr de sucre roig (moreno)
• 100 gr de sucre invertit
• 75 gr d’aigua
• 150 gr de mantega
• 450 gr de farina
• 1 1/2 culleretes de bicarbonat
• 1 cullera sopera de canyella molta
• 1 cullera sopera de gingebre mòlt

La recepta està basada en una que hi ha al llibre “Rutiga Bakboken“. Amb els ingredients d’aquí dalt hi surten unes 150 galetes, depenent de com de grosses siguin les formes, és clar.

Primer de tot barregem dins un atuell el sucre roig, el sucre invertit, i l’aigua, i ho posem al foc fins que bulli. S’ha de barrejar bé amb una espàtula per evitar que el sucre se’ns torri o caramel·litzi. Un cop hagi bullit uns segons ja es pot enretirar del foc, llavors hi afegirem la mantega, de manera que es desfaci. Ho remenarem també amb l’ajuda de l’espàtula. El millor és partir la mantega en uns quants trossets de manera que es fonguin més de pressa. Un cop fosa la mantega el resultat serà un líquid fosc i força espès que deixarem refredar. Això pot trigar una horeta o més, però el temps que es deixi reposar no és excessivament important, simplement cal que es deixi refredar, trigui el que trigui.

Un cop fred hi afegirem la canyella, el gingebre, i el bicarbonat, tot remenant-ho a poc a poc per tal que es vagi dissolent bé dins la mescla. Després, i de mica en mica, hi anirem afegint la farina tot remenant-ho també a poc a poc. Va molt bé fer servir màquina de pastar si en teniu, feu servir el ganxo a velocitat lenta fins que obtingueu una massa d’un marró molt fosc. Amb la màquina és qüestió de pocs minuts.

La massa resultant és una mica flonja, dúctil, i s’ha de deixar reposar unes hores dins una bossa de plàstic. El millor, tanmateix, és que es deixi reposar fins l’endemà. Quan hagi reposat veureu que haurà agafat una consistència més dura, però prou plàstica com per poder-la aplanar amb un corró.

Per fer les galetes simplement es van agafant trossos de la pasta, i s’aplanen amb el corró sobre una taula ben enfarinada, de manera que no s’enganxi a la taula, perquè llavors costa molt de desenganxar i es deforma tot. El gruix depèn del gust, és difícil de dir. Després es talla amb la forma desitjada (normalment un cor, un ninotet, una estrella…), i les formes resultants es posen sobre un paper per enfornar en una llauna que introduirem al forn a 175°C. Al forn s’hi deixen estar uns 9 o 10 minuts, o fins que les galetes tinguin el color desitjat, normalment són d’un color més aviat torrat, però no del tot fosc.

Bon profit!