Neu a Djurgården
Temps de neu i temperatures sota zero a aquestes latituds. D’uns dies ençà que tenim el paisatge completament enfarinat, i tothom a Estocolm espera poder gaudir d’un Nadal blanc com no passava des de fa força anys. El pronòstic sembla de moment favorable, esperem que aguanti!
Amb una colla d’amics sortim sovint a fer passejades i fotografiar el paisatge, o el que sigui que haguem decidit per tema aquell dia, si n’hem establert cap. Aprofitant la nevada, aquesta vegada fotografiaríem la neu que, potser per la monotonia del color, és més difícil de fotografiar del que sembla, sobretot si part de la composició és relativament fosca. Així doncs, equipats per no patir més fred del compte, vam desafiar el temps per sortir a passejar amb destinació Djurgården.
Djurgården és una illa d’Estocolm especialment concorreguda a l’estiu gràcies als seus diversos museus i atraccions, però també especialment per la seva natura i zones verdes. Fer-hi un tomb en bicicleta o a peu és altament recomanat, un hi pot passar tot un dia sencer sense avorrir-se un sol moment.
Si a l’estiu l’illa és concorreguda i plena de turistes, a l’hivern és molt més tranquil·la, però vagis on vagis sempre hi veuràs algú, i ahir ho vam poder comprovar. Tot i que feia força fred i de tant en tant nevava, algunes parelles aprofitaven igualment per passejar-hi, també hi havia gent que s’hi entrenava corrent, altres que muntaven a cavall, i nosaltres que hi fèiem fotos. De les fotos que van sortir mig bé en vaig fer un àlbum a flickr.
A l’illa s’hi poden veure diversos tipus d’aus, especialment ànecs. Els ànecs, que quan estaven aturats es quedaven arraulits amb el cap sota l’ala per escalfar-se, en veure’ns ens seguien instintivament, suposo que la gent els deu donar de menjar. També hi havia cignes blanquíssims amb les seves cries nascudes el darrer estiu, que en veure’ns també s’acostaven a la riba esperant que els llancéssim alguna molla de pa que no teníem.
Per la banda més meridional, exposada al mar Bàltic, em va encuriosir el gel que s’hi formava. A partir d’una tija ben prima s’hi podia fer una formació de gel increïblement gruixuda. Suposo que, a banda de les baixes temperatures, el vent i la humitat del mar, poc salat, són els principals causants d’aquestes formacions:
També vam poder veure que enmig de la nevada un vaixell de vapor seguia el seu recorregut. Aquests vaixells són força típics a l’estiu, porten turistes a fer una volta per l’arxipèlag, però no sabia que també fessin viatges a l’hivern, suposo que la temporada se’ls acaba quan hi ha massa gel al mar. El de la foto és el Bildösund, construït el 1911.
Ara miro a fora i veig que encara neva. La neu cau suaument, sense pressa, sense soroll, tranquil·lament. Sembla que el temps s’hagi aturat. El moment ideal per gaudir d’una galeta de gingebre.
