Tas-te coto!

[Tot just] ahir vam reservar els bitllets per passar el Nadal a Catalunya (l’any passat el vam passar aquí dalt).

No m’agrada gens viatjar amb Ryanair, però no hi ha hagut més remei, continuen essent més barats i l’aeroport de Girona em deixa a mitja hora de casa.

Sempre que faig una reserva a Ryanair tinc aquella sensació com si m’estiguessin enredant. Primer et fan fer la reserva del viatge en una pàgina, i et sur un preu que, ingenu com un pot arribar ser, em semblava que seria el preu definitiu, però no, perquè després venen els costos extres. Per exemple, l’assegurança, o si vols tenir prioritat per pujar primer a l’avió (i si tothom diu que sí, què? qui hi puja primer?), i finalment que no se t’oblidi pagar per poder facturar l’equipatge, perquè si no ho fas a l’aeroport et poden clavar una bona clatellada.

En fi, la part bona és que s’ha d’agrair que encara tinguin el seu web en català (finançament públic?), tot i que així per sobre hi he vist un están. També hi surt una cosa una xic graciosa (o greu segons com un s’ho vulgui mirar).

Allà on hi diu «Confirmeu el país de residència per dur a terme la compra» en realitat és per especificar en quin país es fa l’assegurança de viatge (com diu a sota en vermell) i carregar-te així un extra més. Una mica enganyós.

Com que ahir tenia ganes de remenar pasta, a banda de fer scones també em vaig decidir finalment a provar una especialitat sueca molt típica de Nadal, és una mena de brioix que en diuen lussebullar (ja en vaig parlar l’hivern passat), i que té com a característica principal el safrà, que a més a més li dóna una coloració groga força cridanera.

Els ingredients són del tot corrents (per a unes 15~20 peces):

• 85 gr de mantega (o margarina)
• 250 ml de llet
• 25 gr de llevat de París
• 75 gr. sucre
• 0,5 gr de safrà (en pols)
• 1 pessic de sal
• 600 gr. de farina (aproximadament)

Preparació:
Es desfà la mantega, s’hi aboca la llet, i es barreja tot plegat, deixant-ho en una temperatura d’uns 37°C. En un recipient a banda de mica en mica s’hi va desfent el llevat amb la mescla de mantega i llet. Un cop desfet es fa la pasta posant-hi la resta d’ingredients (no us oblideu del safrà!). Si es vol també s’hi poden posar panses, la quantitat que us sembli. La farina s’hi ha d’anar tirant de mica en mica, i se n’hi posa fins que la pasta ja no s’enganxi als costats del recipient. La massa s’ha de funyir fins a quedar ben uniforme.

Un cop feta arrodonirem la massa i la taparem amb un drap o un plàstic perquè no s’empelli, i després es deixa que llevi fins aproximadament el doble del seu volum. Amb la quantitat de llevat que hi ha això pot trigar tan sols mitja hora (també depèn de la temperatura ambient, és clar).

Un cop llevada, la massa es desbufa prement-la, amb gentilesa, fins treure’n totes les bosses d’aire que ha fet el llevat. Ara només cal dividir-la en parts d’uns 50 grams cadascuna, depenent de com vulguem que els panets siguin de grossos.

Jo acostumo a arrodonir aquests trossets perquè després em sembla més fàcil de treballar-hi, si ho feu caldrà que els deixeu reposar una mica, perquè sinó la pasta agafa nervi (s’encongeix quan s’estira).

Per tal de donar la forma típica d’aquest panet estirem cada un dels trossos, ben allargats com un fil gruixut (com en la foto d’aquí sobre). Com que cal deixar-los reposar pels mateixos motius que he explicat abans, va bé estirar-los tots de cop, per després donar la forma final (la de la foto d’aquí sota) començant pel primer que hem estirat. La forma final acostuma a ser una mena d’essa invertida, amb dues panses, una a cada extrem.

Es posen sobre un paper sobre una llauna per anar al forn, ben espaiades perquè es coguin millor, i es tapen amb un plàstic o drap per tal que no s’empellin, i es deixen llevar fins més o menys el doble del seu volum (uns 30 minuts),

Per coure-les el forn es posa a uns 250°C. Abans d’enfornar es pinten els panets amb una mica d’ou batut per donar-los color. Si no hi poseu ou el resultat és mes aviat mat i pàl·lid, com en el meu cas:

Tot sigui dit, el panet de la foto m’ha quedat força lletjot.

Si no us agrada el safrà no cal que proveu la recepta, el panet només té gust de safrà i ocasionalment el de les panses.

Actualització:

Vaig fer-ne més i aquesta vegada em van sortir més macos:

Com que feia temps que no feia pa, avui m’he decidit a provar de fer scones, un pa d’origen escocès. És molt senzill de preparar, en mitja hora es pot tenir fet i a punt per menjar.

Recepta per a dos pans:

• 250 gr de farina de blat
• 50 gr de mantega (o margarina)
• 200 ml de llet
• 2 culleretes d’impulsor (llevat químic)
• 1/2 cullereta de sucre
• 1 pessic de sal (1/4 de cullereta si podeu mesurar-ho )

Preparació:
Es posa la farina amb la resta de productes secs en un bol i es barreja tot ben barrejat. Ara caldrà desfer la mantega amb la farina, això és el que triga més temps, potser 5 minuts. Tot i que no cal, va bé tallar la mantega a trossets petits i amb les mans anar-la mesclant amb la farina, prement-ho tot fins a quedar una mena de pasta. Això es va fent amb tota la mantega. Al final la mescla ha de quedar força flonja, si hi ha algun grumoll mireu de desfer-lo. Arribats a aquest punt només cal abocar-hi la llet, barrejant-ho tot ben ràpidament fins que agafi consistència i es formi una pasta que pugueu donar-hi forma i no s’enganxi gaire. A fer això no s’hi està pas més de dos minuts. I ja està.

Dividiu la massa en dues parts i a cada una doneu-li una forma rodona i més aviat aplanada. Podeu marcar-hi quatre seccions amb un ganivet, com en la fotografia, així un cop cuit és més senzill de partir. No cal que llevi ni res, ja es pot posar de dret al forn, uns 12 minuts a 250 graus.

Com que no recordava com havien de ser, els pans de les fotografies m’han quedat una mica massa alts, hauria d’haver-los aplanat més, però bé, tot i això han quedat prou bons Ens ho hem menjat acompanyat de formatge i tomàquet.