Lussebullar
Com que ahir tenia ganes de remenar pasta, a banda de fer scones també em vaig decidir finalment a provar una especialitat sueca molt típica de Nadal, és una mena de brioix que en diuen lussebullar (ja en vaig parlar l’hivern passat), i que té com a característica principal el safrà, que a més a més li dóna una coloració groga força cridanera.
Els ingredients són del tot corrents (per a unes 15~20 peces):
- 85 gr de mantega (o margarina)
- 250 ml de llet
- 25 gr de llevat de París
- 75 gr. sucre
- 0,5 gr de safrà (en pols)
- 1 pessic de sal
- 600 gr. de farina (aproximadament)
Preparació:
Es desfà la mantega, s’hi aboca la llet, i es barreja tot plegat, deixant-ho en una temperatura d’uns 37°C. En un recipient a banda de mica en mica s’hi va desfent el llevat amb la mescla de mantega i llet. Un cop desfet es fa la pasta posant-hi la resta d’ingredients (no us oblideu del safrà!). Si es vol també s’hi poden posar panses, la quantitat que us sembli. La farina s’hi ha d’anar tirant de mica en mica, i se n’hi posa fins que la pasta ja no s’enganxi als costats del recipient. La massa s’ha de funyir fins a quedar ben uniforme.
Un cop feta arrodonirem la massa i la taparem amb un drap o un plàstic perquè no s’empelli, i després es deixa que llevi fins aproximadament el doble del seu volum. Amb la quantitat de llevat que hi ha això pot trigar tan sols mitja hora (també depèn de la temperatura ambient, és clar).
Un cop llevada, la massa es desbufa prement-la, amb gentilesa, fins treure’n totes les bosses d’aire que ha fet el llevat. Ara només cal dividir-la en parts d’uns 50 grams cadascuna, depenent de com vulguem que els panets siguin de grossos.
Jo acostumo a arrodonir aquests trossets perquè després em sembla més fàcil de treballar-hi, si ho feu caldrà que els deixeu reposar una mica, perquè sinó la pasta agafa nervi (s’encongeix quan s’estira).
Per tal de donar la forma típica d’aquest panet estirem cada un dels trossos, ben allargats com un fil gruixut (com en la foto d’aquí sobre). Com que cal deixar-los reposar pels mateixos motius que he explicat abans, va bé estirar-los tots de cop, per després donar la forma final (la de la foto d’aquí sota) començant pel primer que hem estirat. La forma final acostuma a ser una mena d’essa invertida, amb dues panses, una a cada extrem.
Es posen sobre un paper sobre una llauna per anar al forn, ben espaiades perquè es coguin millor, i es tapen amb un plàstic o drap per tal que no s’empellin, i es deixen llevar fins més o menys el doble del seu volum (uns 30 minuts),
Per coure-les el forn es posa a uns 250°C. Abans d’enfornar es pinten els panets amb una mica d’ou batut per donar-los color. Si no hi poseu ou el resultat és mes aviat mat i pàl·lid, com en el meu cas:
Tot sigui dit, el panet de la foto m’ha quedat força lletjot.
Si no us agrada el safrà no cal que proveu la recepta, el panet només té gust de safrà i ocasionalment el de les panses.
Actualització:
Vaig fer-ne més i aquesta vegada em van sortir més macos:
