Després d’haver parlat del menjar i del beure, ara ja feia massa dies que tenia pendent aquesta entrada quant a les postres de Nadal a Suècia. Com ja vaig indicar anteriorment, aquesta és una visió reduïda i personal, i feta amb una mica de pressa, de la basta cultura culinària sueca.
Les postres són possiblement la part dels àpats que tothom espera amb més delectació, tret dels bons gurmets que segurament qualsevol delícia culinària els pot fer peça. A Suècia també és així, i tot i que un ja tingui la panxa ben plena pels excessos en el menjar típics de Nadal, sempre hi ha un racó pels dolços i les llaminadures.
Una de les postres que més em va cridar l’atenció, i que possiblement sigui la més típica, és el que en diuen el panet de Nadal («Lussebullar»), i bàsicament sorprèn perquè és un brioix condimentat amb safrà, i per tant d’un aspecte més aviat groguenc. Acostuma a tenir forma d’essa (a vegades emmirallada, com en la foto), i al centre de cada una de les dues circumferències de la lletra s’hi posa una pansa de decoració. No m’hauria cregut mai que es pogués fer servir safrà per fer-ne «dolços».
L’altre clàssic dins les postres són les galetes de gingebre («pepparkakor»). Són imprescindibles, i es podria dir que marquen una fita dins del calendari gastronòmic Suec (i possiblement d’altres països). De totes les que he vist, m’ha sorprès que la majoria tinguin forma de cor, en lloc de motius Nadalencs com ara arbres de Nadal o estrelles, que també n’hi ha, però empíricament sembla que en menys quantitat. Les galetes acostumen a decorar-se amb sucre glace de diferents colors (verd, vermell i blanc, normalment).
Una variant de les galetes de gingebre són les cases de gingebre. Si a Catalunya faríem mones de xocolata per Pàsqua, a Suècia fan cases de galeta de gingebre per Nadal. El principi és el mateix, fer una construcció a partir de materials comestibles, ben bé com en un conte de Hans Christian Andersen, però a escala reduïda. Les cases també es decoren com les galetes, amb el sucre glace de colors i altres coses, com es veu a la imatge.
Unes altres postres són la «Kola» (francament no sé si ha de ser masculí o femení), que és una mena de caramel que pot ser de diferents gustos (fins i tot de regalèssia), i que és molt enganxós al paladar i les dents, i molt dolç. Pel que tinc entès és relativament fàcil de fer. Aquest Nadal va ser la primera vegada que en tastava de casolà.
Una cosa del mateix estil que la «kola», és el «knäck», una mena de farcit de caramel amb ametlles i d’altres fruits secs, que es posa dins un embolcall similar al d’una magdalena, però en miniatura, com en la imatge d’aquí sota.
L’altra cosa típica, i que ja vaig avançar anteriorment, és el ris à la Malta, una mena de púding d’arròs al que s’hi afegeix canyella, nata, i fruites. Segurament aquesta és una d’aquelles postres clàssiques d’abans, senzill i barat de fer (a base fins i tot de sobres), que ha anat perdent pistonada ara que tenim el paladar acostumat a coses més dolces.
Per finalitzar, no hi manquen les postres més aviat universals, com ara els bombons, l’amanida de fruites, etc.
Com es pot veure, el repertori és força ample i variat, tot i que m’és difícil concebre un Nadal sense torrons ni les neules.
Com que en Toni m’ho va demanar, aquesta vegada hi he posat fotografies, tot i que no les he fetes jo.
