Tas-te coto!

Ahir passejant vora el llac altre cop, ens vam trobar més ànecs. N’hi havia una munió mai vista (per mi, si més no). Anaven en grup com es veu en la fotografia:

Pel que tinc entès, els de colors són els mascles, i els principalment marró són les femelles. Alguns diuen que els mascles són més vistosos per atraure les femelles, i deu ser ben veritat. Això no ho he llegit enlloc, però crec que si les femelles són del color que són és per camuflar-se millor, i com que són les que preserven l’espècie, la natura (o els predadors) les ha seleccionades així, per evitar ser fàcilment caçades.

Bé teories pseudocientífiques i bajanades a banda, aquests aneguets se’ns aproparen molt. Tant que no podia resistir-me fer-los fotos. De les moltes que en vaig fer, un parell van quedar bé (sóc aficionat, i encara estic aprenent a fer fotos). Aquesta és la que més m’agrada:

Com a fet curiós, vam presencicar com un parell d’ànecs es barallaven davant nostre. Va ser força divertit perquè es van posar a donar voles dins l’aigua empaitant-se l’un a l’altre, talment com un gos que es mossega la cua. Tot a força velocitat. Els altres ànecs i oques del voltant van mirar-s’ho passivament fent com si res, i apartant-se si calia. La baralla es va acabar quan un dels dos ànecs va sortir per la tangent i es va allunyar. Ja en terra ferma encara hi va haver un intent de baralla més, però un es va apartar ràpidament. Em vaig fixar que un dels ànecs era força gros i corpulent. No sé si hi ha mascles dominants o què en les bandades d’ànecs, però potser aquest ho era. En vaig fer unes quantes fotografies, tot va anar tan de pressa que no van quedar gaire ben enfocades:

Aquesta tarda he anat a recollir un paquet que ens havia arribat a l’apartat de correus de les Quatre Barres (el casal català d’Estocolm).
El paquet que ens l’enviava la Generalitat, i pesava uns 10 Kgr. Poca broma haver-lo de traginar per aquests mons de Déu. Pel relatiu poc volum i el pes que feia, he pensat que havien de ser llibres.

Mentre era al metro carregat amb el paquetot, m’he aturat a mirar el remitent, i ha estat quan m’ha caigut l’ànima als peus un altre cop (sovint, llegint i sentint com parlen alguns catalans em passa). Ara resulta que ben mirat ens ho remet el «Dpto (departamento) de la presidència», i que com que escriure «Espanya» és de rucs i d’estar per casa, hi han posat «España» que és més internacional. Deixant de banda que el paquet no sortiria del regne si hi hagueren posat Catalunya al país del remitent, és clar.

Són aquests tics que indiquen en quin idioma pensa el qui escriu i fins a quin punt tenim assimilada la petitesa amb la què ens han acostumat a fer mirar la llengua catalana. Sempre ens han volgut fet creure que no podem anar pel món en català, i hi ha qui encara s’ho creu. Però encara que sigui lamentable, també és indicador de la feina que manca per fer, i com que n’hi ha molta, i ningú la farà per nosaltres, intento posar-hi el meu granet de sorra, que sento obligat per l’estima que tinc tant a la meva llengua com al meu país. És per això que des de Softcatalà, ajudo en la traducció de programari i en la difusió del català a les noves tecnologies, col·laborant en la traducció del GNOME, i el Gaim, entre d’altres. Tothom hi pot ajudar!

Manca per aclarir què hi havia al paquet:

• 25 exemplars del número 1 del Catalonia news,
• 25 exemplars de la proposta d’estatut de la Generalitat (sotmesa a referèndum),
• 25 DVD (molt vermells) de la gestió del govern aquests quatre anys.