Tas-te coto!

Avui Shirin Ebadi, guanyadora del Premi Nobel de la Pau 2003, feia una conferència aquí Estocolm. Tot i que ens hi vam apuntar, ens van posar a la llista d’espera perquè es veu que ja estava plè. Quan hem arribat, però, sembla que hi havia prop de quaranta persones que no havien vingut, així que no hem tingut problemes per assistir-hi.La conferència no ha estat com m’esperava perquè en comptes d’ella començar a parlar i desenvolupar un tema, el que s’ha fet és que una senyora li feia preguntes a Shiri Ebadi. No ha estat pas malament, ha estat una mena d’entrevista.

Shirin Ebadi ha respost les preguntes en persa, que és la seva llengua. Hi havia una intèrpret al suec que al principi he suposat que també era iraniana. El suec de la intèrpret m’ha semblat força dolent, de fet, em costava entendre-la i m’adonava perfectament de moltes errades gramaticals i de pronúncia que feia. He pensat, caram tu, en aquest país tothom pot fer d’intèrpret! Després, parlant amb la Mia, he descobert que en realitat la intèrpret traduïa al noruec!

Ara imagineu-vos que faci una conferència a Madrit, i l’intèrpret ho tradueixi tot al català. Segur que la majoria deixaria la sala, però aquí som en un país civilitzat i ningú ha dit res.

La conferència ha estat bé, tot i que no he entès tot el que han dit (per motius obvis). Ha explicat com va esdevenir la primera jutgessa del país (primera dona jutge, no la jutgessa suprema). El 1979, després de la revolució, ja no va poder exercir de jutgessa perquè un jutge decideix, i les dones no poden decidir segons l’islam fonamentalista que imperava allà. La van degradar a secretària del jutjat que ella mateixa havia presidit. Llegint les noves lleis es va adonar que hi deia que el valor de la vida d’una dona era la meitat que la d’un home. El testimoni d’un home valia com el de dues dones, etc. No cal dir que tot això són ingredients suficients perquè una dona amb empenta com ella sentís que havia de fer-hi alguna cosa.

La gent també li ha preguntat què es podia fer des d’aquí per ajudar.

Amb tot, una dona interessant. Crec que un cop m’hagi llegit la pila de llibres que em van portar lo Savi d’Artés i en Toni Hermoso, em llegiré el de l’autobiografia de Shirin Ebadi.

Ahir estava encuriosit i vaig mirar l’entrada de Ramon Llull a la viquipèdia, a l’esquerra, hi ha l’entrada per a d’altres idiomes. Vaig veure que també hi era en suec, així que hi vaig fer clic. La sorpresa va ser descobrir que Ramon Llull era espanyol (suposo que de Valladolid).

Abans no m’agafés un patapam, vaig tenir prou coratge per modificar l’entrada. Allà on hi deia “Spansk” hi vaig posar “Katalansk”, i vaig posar com a comentari del canvi que Ramon Llull era català. Aquest matí un noi de 24 anys ho ha revertit i hi ha tornat a posar “Spansk”. Això passa quan la mainada es posa a fer enciclopèdies.

Sí, sí, és injust, no el puc culpar ni criticar per l’edat. Hi ha gent de 24 anys que em passaria la mà per la cara en qualsevol tema, segur. El que sí que se li pot criticar és que ni tant sols s’hagi dignat a fer una mica de recerca abans de revertir els canvis.

En Toni Hermoso, viquipedista i traductor de mozilla, ha corregit de nou l’entrada. Com que ell té compte, potser li faran més cas que a mi. Jo vaig modificar l’entrada com a anònim i això sempre aixeca sospites.

En fi, queda molta feina a fer. No vull ni mirar què hi diu sobre Pau Casals (ja m’imagino que li hauran canviat el nom i tot).

El diumenge passat vaig encarregar una càmera de fer fotos digital, dimarts ja la tenia a casa!

La càmera és una Canon EOS 400D, és una reflex digital per a aficionats, o gent que comença. Abans tenia una Nikon F65 de 35mm (“analògica”), i passar-me a Canon ha estat una mena de traïció personal, però tot ha estat una qüestió de preu.
Hi ha una avaluació d’aquesta càmera força interessant a dpreview.com, un lloc web molt interessant.

De passada també em vaig comprar un objectiu nou (EF Canon 50mm f/1.8 II), perquè el que hi anava de sèrie no és gaire bo. Aquesta és una foto (retallada) que vaig fer ahir mentre passejàvem vora el llac que tenim davant de casa:

Avui estreno bloc. I tots els blocs tenen la primera entrada, és per això que m’ha semblat convenient posar aquesta citació de Confuci:

“The man who moves a mountain begins by carrying away small stones.” – Confuci

Com suposo que passa a tothom que comença, ben bé no sé què hi vull escriure, ni gairebé tampoc el perquè. Ara mateix, però, sí que sé que no puc escriure gaire sobre mi, he de frenar la llengua no fos cas que donés massa pistes. M’explicaré.

Si tinc aquest bloc és bàsicament per pressió i insistència d’algun dels meus amics blocaires. Ja se sap que un no pot fer com qui sent ploure indefinidament. Segur que no sóc el primer que s’hi ha trobat: que si «perquè no et fas un bloc?», que si «podries explicar tot el que fas», «allà on vius», etc.

El cas és que, dit i fet, tu! M’he comprar un domini, he preparat el bloc, i apa, com aquell qui res, ja sóc un blocaire amb tots els ets i uts. I és clar, m’ha faltat temps per anar cuita-corrents a dir-ho als meus amics. El que passa és que, com que m’han collat tant, encara no els he donat el domini, i és clar ara es moren de ganes de saber-lo.

Esperaré uns dies fins que ho tingui tot una mica menys empantanegat per fer-los-el oficial, si no és que l’han trobat abans, és clar. Perquè aquesta gent és molt llesta i no m’estranyaria gens.

I bé, me’n vaig a fer nones, que és tard i vol ploure, i la bruixa no es vol moure.