Croissants
Avui m’he decidit a fer croissants, i així tenir una excusa per menjar-nos-els!
Com en la pasta de full, la pasta dels croissants porta unes capes de mantega (o saïm) que, un cop cuita la pasta, li donen aquella característica de com si fos feta de fulls de pasta molt prims. Per fer que la pasta tingui aquestes capes de mantega s’hi posa primer una làmina de mantega, que es cobreix amb la pasta, i després s’estira. Un cop estirada la pasta es torna a plegar, de manera que ara ja hi ha dues capes de mantega. Així es va fent, tot deixant reposar la pasta a la nevera entre plec i plec, ja que no volem que se’ns desfaci la mantega a mig estirar la pasta. Com més plecs, més “fulls”… Tot plegat una feinada, des que he començat fins que he tingut la pasta a punt han passat ben bé 4 hores (deixava reposar la pasta 1 horeta a la nevera entre plecs).
A casa (pastissers des de 1927!) d’aquest procés de dotar la pasta de capes de mantega crec en dèiem “fullar”, tanmateix el diccionari no recull aquesta accepció.
Ja ho veieu, molta feina, però és divertit, i ha valgut la pena. Ara tot el pis fa aquella olor tan familiar i irresistible de croissants acabats de coure, i encara ens en quedaran per demà esmorzar!
Nota: com que tenia una mica de pressa, no els he deixat llevar gaire i han quedat una mica escarransits (tampoc hi ha ajudat gaire que la cuina la tinguem a 19°C).
Quina gana que m’ha entrat!! Ara, quina currada noi! Jo a vegades compro al súper un tub que ja porta la pasta feta…
Per cert, no sabia que fessis fotos tan boniques!!!
La Montse i jo estem salivant… i això que ja hem sopat! Només de pensar en l’olor que deu fer el pis ja tremolo!
Com dèia l’Anna, les fotos molt xul·les.
Ei, hola Anna i Jordi,
Quina il·lusió veure-us per aquí!
@Anna: he de d’admetre que “passar” per la botiga és molt més eficient que no pas “passar-se” el dia fent anar el corró, però té el seu encant. Però ho dius de debò que es pot trobar pasta d’aquesta a la botiga? N’he vist de pizza i de pasta de full, congelada (que surt prou bé).
@Jordi: Eeep! Feia una olor… em pregunto si a algú se li ha acudit mai fer un ambientador amb olor de croissant acabat de sortir del forn… potser tindria èxit
Moltes gràcies als dos per l’amable comentari sobre les fotos, l’avantatge de les càmeres digitals és que pots anar fent fotos fins que surten bé
Una abraçada.