Shirin Ebadi
Avui Shirin Ebadi, guanyadora del Premi Nobel de la Pau 2003, feia una conferència aquí Estocolm. Tot i que ens hi vam apuntar, ens van posar a la llista d’espera perquè es veu que ja estava plè. Quan hem arribat, però, sembla que hi havia prop de quaranta persones que no havien vingut, així que no hem tingut problemes per assistir-hi.La conferència no ha estat com m’esperava perquè en comptes d’ella començar a parlar i desenvolupar un tema, el que s’ha fet és que una senyora li feia preguntes a Shiri Ebadi. No ha estat pas malament, ha estat una mena d’entrevista.
Shirin Ebadi ha respost les preguntes en persa, que és la seva llengua. Hi havia una intèrpret al suec que al principi he suposat que també era iraniana. El suec de la intèrpret m’ha semblat força dolent, de fet, em costava entendre-la i m’adonava perfectament de moltes errades gramaticals i de pronúncia que feia. He pensat, caram tu, en aquest país tothom pot fer d’intèrpret! Després, parlant amb la Mia, he descobert que en realitat la intèrpret traduïa al noruec!
Ara imagineu-vos que faci una conferència a Madrit, i l’intèrpret ho tradueixi tot al català. Segur que la majoria deixaria la sala, però aquí som en un país civilitzat i ningú ha dit res.
La conferència ha estat bé, tot i que no he entès tot el que han dit (per motius obvis). Ha explicat com va esdevenir la primera jutgessa del país (primera dona jutge, no la jutgessa suprema). El 1979, després de la revolució, ja no va poder exercir de jutgessa perquè un jutge decideix, i les dones no poden decidir segons l’islam fonamentalista que imperava allà. La van degradar a secretària del jutjat que ella mateixa havia presidit. Llegint les noves lleis es va adonar que hi deia que el valor de la vida d’una dona era la meitat que la d’un home. El testimoni d’un home valia com el de dues dones, etc. No cal dir que tot això són ingredients suficients perquè una dona amb empenta com ella sentís que havia de fer-hi alguna cosa.
La gent també li ha preguntat què es podia fer des d’aquí per ajudar.
Amb tot, una dona interessant. Crec que un cop m’hagi llegit la pila de llibres que em van portar lo Savi d’Artés i en Toni Hermoso, em llegiré el de l’autobiografia de Shirin Ebadi.
