Pomes del ciri
De pomes del ciri ja no se’n veuen gaires a les fruiteries. Tenen un color marronós gairebé com si fossin macades, però tothom qui les ha tastades sembla tenir un grat record del seu característic gust.
Les pomes del ciri es cullen cap a l’octubre o el novembre (no sóc pas pagès jo 
), després es tapen ben tapades amb falguera o fulles de blat de moro o alguna cosa així, i es deixen covar un parell de mesos sense tocar-les fins ara pels volts de Nadal. És un cop covades que agafen aquesta coloració tan peculiar.
Aquesta poma ens la va portar la Mariona; el seu oncle conreava pomes del ciri aquí a Amer i les portava a mercat a Girona. Abans de vendre-les les fregava una per una amb un drap de llana perquè tinguessin aquesta lluentor tan maca.
Tot i que de pomes del ciri se’n fan a molts altres llocs, explicava que a Girona en deien «pomes d’Amer», potser perquè només ell que les portava d’aquesta gentil vila en devia vendre, qui sap!
La Mia va tenir la sort de poder-se-la menjar, jo no en vaig voler tastar ni un bocí perquè sóc al·lèrgic a les pomes, així que no puc escriure si era tan bona com diuen que són.
Tas-te coto! » Mel de muntanya said,
January 5, 2008 @ 23:49
[...] abans deia que és difícil trobar pomes del ciri a les fruiteries, encara ho és més trobar productes [...]
El Cau del Drac said,
February 22, 2008 @ 2:03
Cap a la FOSDEM 2008…
Com ja va essent habitual els meus darrers anys, i gràcies especialment a Mozilla, enguany me’n torno a la FOSDEM, a Brussel·les.
En el viatge d’anada seré amb n’Eduard, en Quim, en Jesús, i segur que a la ciutat ens trobarem amb més companys, …