Informació dels passaters
[Tot just] ahir vam reservar els bitllets per passar el Nadal a Catalunya (l’any passat el vam passar aquí dalt).
No m’agrada gens viatjar amb Ryanair, però no hi ha hagut més remei, continuen essent més barats i l’aeroport de Girona em deixa a mitja hora de casa.
Sempre que faig una reserva a Ryanair tinc aquella sensació com si m’estiguessin enredant. Primer et fan fer la reserva del viatge en una pàgina, i et sur un preu que, ingenu com un pot arribar ser, em semblava que seria el preu definitiu, però no, perquè després venen els costos extres. Per exemple, l’assegurança, o si vols tenir prioritat per pujar primer a l’avió (i si tothom diu que sí, què? qui hi puja primer?), i finalment que no se t’oblidi pagar per poder facturar l’equipatge, perquè si no ho fas a l’aeroport et poden clavar una bona clatellada.
En fi, la part bona és que s’ha d’agrair que encara tinguin el seu web en català (finançament públic?), tot i que així per sobre hi he vist un están. També hi surt una cosa una xic graciosa (o greu segons com un s’ho vulgui mirar).
Allà on hi diu «Confirmeu el país de residència per dur a terme la compra» en realitat és per especificar en quin país es fa l’assegurança de viatge (com diu a sota en vermell) i carregar-te així un extra més. Una mica enganyós.
David said,
December 15, 2007 @ 23:02
Aquest anysvam llogar un cotxe per una setmana a Girona, i vam fer el lloguer (Avis) des de casa, (és a dir, des de Suecia), doncs si llogaba el cotxe com a “espanyol” sortia més car, que si el llogaba com a “suec”. Tu creus que això és normal? Com no sigui que a l´hora de fer els calculs tenen en compte les estadistiques d´accidents anuals del país d´origen……..
josep said,
December 19, 2007 @ 23:45
Ep David, jo tampoc ho trobo gens normal. Potser sí que fan el que dius tu, sembla una explicació prou lògica, però igualment una mica estrany. La propera vegada també em miraré això del lloguer de cotxes (segur que torno a volar amb Ryanair, mal em pesi).
Això em fa pensar en un dia que per nadal estava en una botiga de joguines, i hi havia un joc d’aquests tipus educa. El curiós és que l’edat mínima recomanada per poder jugar al joc era de, posem-hi 8 anys en suec, però en espanyol era de 10 o 11, m’ho vaig haver de mirar dues vegades
No en vaig fer foto perquè aleshores no hi havia càmeres als telèfons ni gairebé càmeres digitals, però hauria valgut la pena, cada any per aquesta època hi penso, quina llàstima tu.