Tas-te coto!

Des de fa uns anys l’empresa sueca “Upplev mer” es dedica, entre d’altres coses, a organitzar excursions guiades pel teulat d’un edifici situat a Riddarholmen, i que havia estat la seu del parlament suec fins l’any 1905, quan el parlament es traslladà a l’edifici actual i Suècia passà a tenir un govern d’una sola cambra en lloc de les dues que havia tingut fins aleshores, i curiosament també l’any en què Noruega es va independitzar de Suècia.

Dissabte passat vam aprofitar per gaudir d’aquesta experiència que feia temps que teníem programada, i tot i que dura aproximadament una hora i mitja, val a dir que el temps va passar volant!

L’aventura començà amb les habituals precaucions sobre seguretat que cal tenir i que, a diferència de les explicacions que s’acostumen a donar en els avions abans d’enlairar-se, aquí tots vam parar atenció a cada un dels detalls i fins i tot vam fer preguntes. Tothom va equipat amb un talabart de cos sencer, fixat amb una corda a unes guies que ressegueixen tot el recorregut, i que un ha d’anar arrossegant com si fos un gosset. L’equipament no seria complet sense un casc, que deu servir més aviat per minimitzar els copets que un es pugui donar si quedés penjat a la façana de l’edifici, més que no pas per evitar que se t’esberli el cap si per mala fortuna el cable no aguantés l’estrebada i el cap impactés irremeiablement amb el terra.

Tot seguit l’amable guia que ens acompanyà va fer una sèrie d’explicacions sobre l’edifici i la història de la ciutat, aprofitant que ens havíem reunit pocs minuts abans a la plaça que duu per nom el del fundador de la ciutat: Birger Jarl.

Superada la primera fase, i un cop ja avesats a l’alçada, vam començar la caminada sobre una plataforma metàl·lica que fa aproximadament mig metre d’amplada, i que cobreix tot el recorregut, a vegades amb forma d’escala. La passejadeta es fa al llarg de tot el perímetre de l’edifici, i per la teulada, és clar. En tot moment hi ha teulada a banda i banda del recorregut, excepte en un tram curtet on es pot veure el terra del pati interior, i on després de fer-hi una foto vaig tentinejar una mica i a punt vaig estar de perdre l’equilibri. He d’admetre que totes les fotos que vaig fer em van quedar tortes, no sé si per les presses de voler-les fer i no caure, o per manca d’alguna referència. Sort del GIMP vaig poder-les adreçar una mica.

Si mai visiteu Estocolm i voleu fer aquesta passejada per la teulada, val més que ho programeu amb temps, ja que s’ha de reservar dia i hora, i acostuma a haver-hi força demanda. La majoria de visites guiades són en suec, però també n’hi ha en anglès. No cal dir que no és una aventura recomanable si un té vertigen, de fet no t’hi deixen pujar, però si no, és una experiència força interessant poder veure la ciutat des d’una perspectiva nova, sobretot quan un ja està acostumat a veure-la a peu de carrer. Una altra manera més barata i menys arriscada de veure la ciutat des d’una perspectiva elevada, és pujant a la torre de l’ajuntament, s’ha de fer un bon tros a peu, però també val la pena.

Eftersom jag använder Linux måste jag anpassa mig till det som finns som öppet källkod för att jobba med mina digitala bilder. Som tur finns några bra verktyg som jag brukar använda. För att konvertera RAW bilder finns det UFRaw, ful interface, men bra. Rawstudio är också bra och finns även till Windows, men sista gången jag kollade sparade den inte exif data. Som bildbehandlingsprogram använder jag The GIMP, en gammal klassiken, mycket bra och tillräckligt med funktionalitet för det jag behöver men kanske saknar nåt som Photoshop har (vet inte, sista gång jag använde Photoshop var… 1999 kanske!).

Här är två bilder, en JPEG direkt tagen från kameran (Canon EOS 400D):

och den andra från UFRaw med automatiska inställningar:

Ingen efterbehandling av bilderna, jag bara ändrat storleken på båda två.

Bilden från UFRaw har bättre skärpa och kontrast. Man ska inte säga att det blir alltid bättre med UFRaw än med kameran, men oftast. Jag har inte haft möjligheten att jobba med Canons egen raw konverterings mjukvara, men den ger säkert jättebra resultat också.

Säkert inget nytt för många, men jag har just upptäck saltmannen, Sveriges största sida för felhörda låttexter.

Ett exempel, nån sjöng “Release mum and dad, release mum and dad“, istället för “Feliz Navidad, Feliz Navidad“, eller “Teddybjörnen Fredriksson, hans moster var afghan” istället för “Teddybjörnen Fredriksson, hans nos den var av garn“.

Själv skulle kunna bidra med min felhörda Sveriges nationalsången: “Du gamla, Du fria” blev “Du gamla, Du nya“… hey, det fanns ju lite logik i det!

Mycket nöje!

El knäckebröd és un tipus de pa dur molt comú aquí a Suècia (en un 85% de les llars sueques s’hi consumeix knäckebröd) i també a la majoria de països nòrdics. De ben segur que no és res de nou a Catalunya, i tinc entès que a l’Ikea se’n pot trobar.

L’ingredient principal d’aquest pa dur, deixant de banda que hi ha moltes receptes i maneres de fer, és la farina de sègol i, tot i que porta llevat, la seva aparença és aplanada, de molt poc gruix, i de forma circular amb un forat al centre. Aquest forat s’utilitza per fer-hi passar un tub per tal d’emmagatzemar el pa de manera convenient i deixar que s’assequi (foto).

Ahir em vaig decidir a fer pa d’aquest. No és la primera vegada, però ahir volia provar una recepta nova, més senzilla, però que inclou llevat mare natural que fins ahir mateix no vaig tenir a punt (es triga uns 5 o 7 dies a fer). Aquest llevat, que és molt típic dels països nòrdics i centro-europeus, es diu literalment “pasta agra” (surdeg en suec, sourdough en anglès), i es fa a partir de farina, aigua, i alguna fruita que proporcioni el llevat, en aquest cas vaig emprar poma. Aquest mètode de fer llevat natural és una mica diferent de com s’acostuma a fer a Catalunya i altres països del Mediterrani (i segurament altres regions), basat en fer una “esponja” primer que, igual que aquesta pasta agra, s’ha d’anar renovant periòdicament.

La foto de més amunt és la del pa que vaig fer ahir, que tot i que em vaig descuidar de posar-hi sal, la Mia ha aprovat amb bona nota , segurament doncs en tornaré a fer (probablement experimentant una mica amb els ingredients, que és el més divertit!).

I perquè no sigui dit, aquí una successió de fotos del procés d’elaboració:

Idag är Sankt Görans dag (Sant Jordi på katalanska). Sankt Göran är Kataloniens helgon, och det var den 17 april 1456 som den katalanska regeringen beslutade att den 23 april skulle vara en helgdag.

Idag firas fortfarande Sant Jordi i Katalonien, men av andra skäl. Man kan säga att det är Kataloniens alla hjärtans dag. Enligt traditionen ska mannen ge en ros till sin tjej (eller den tjej som han är förälskad i) och, eftersom män är lite olärda, ska hon ge en bok till honom. Ekonomiskt sett kan man tro att affären är ganska bra för män om det inte vore för att florister, som alltid brukar vara kvinnor, höjer rospriserna till bokprisnivåer. Samtidigt säljer man böcker lite billigare den dagen, kanske också för att alla boklådor ägs av kvinnor.

Jag minns Sant Jordi som en härlig dag, en av de få traditionella dagar jag saknar från mitt land sedan jag flyttade till Sverige. I Barcelona promenerar man på Les Rambles som den dagen är fyllda med stånd som säljer rosor. Det finns också stånd där författare säljer och signerar sina böcker. Eftersom våren redan är i full fart där nere, brukar det finnas mycket folk på gatorna och det är massor med aktiviteter och kulturella händelser.

Kopplingen mellan Sant Jordi och Stieg Larsson är att hans bok “Män som hatar kvinnor” (på katalanska “Els homes que no estimaven les dones”) är den mest sålda i år för Sant Jordi i Katalonien.

Sedan 1995 är den 23 april världsboksdagen.